dijous, 10 de febrer del 2011

Exercici1: EL CLAROBSCUR

*Bodegó 1 :


·Descripció: Això es una natura morta o bodegó. Aquest es molt simple, com podeu veure esta format per una poma a la dreta i un càntir a l'esquerra posats a sobre d'una taula.



*Bodegó 2 :


·Descripció: Aquí en canvi, vam posar una mica més de dificultat. Al mateix dabans l'hi vam afegir una mandarina i un pebrot a la dreta, al centre hi ha el càntir amb la poma al davant i a l'esquerra una ampolla. A  banda de tot això abans el fons era llis i ara em posar un drap per encara donar-li una mixa més de dificultat.

Per començar ens vam posar amb un cavallet orientat cap al bodegó des de el perfil que mes ens agrades o millor que millor ens servis per dibuixar-lo.
A continuació de haver-nos col·locat comencem ja a situar-nos en el paper fent-l’hi un rectangle com a marge, trobant el punt de fuga i fent el sól, en aquest cas la taula. Després amb el llapis vaig prendre les mesures ( altures i amplades dels objectes i de les separacions que hi ha entre aquests).
Seguidament vaig anar fent el contorn de les figures i quant ja estaven gestes i ben definides vaig començar a fer els volums d’aquestes aplicant-l’hi la tècnica del clarobscur. Per acabar vaig treure-li els clars amb la goma i per donar-li un acabat mes professional a les brillantors que més destacaven li vaig posar una mica de guix.


El clarobscur (en italià, chiaroscuro) és una tècnica pictòrica basada en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de contrastos entre la llum i l'ombra. Mitjançant l'ús de contrasts acusats entre els volums il·luminats i els volums enfosquits s'aconsegueix destacar d'una manera més efectiva alguns elements d'un quadre.
Inicialment, va ser desenvolupada pels pintors flamencs i italians del cinquecento, però la tècnica assoliria la seva maduresa en el barroc, en especial amb Caravaggio, i donaria lloc a l'estil anomenattenebrisme.

divendres, 4 de febrer del 2011

Exercici 2: PERSPECTIVA CÓNICA



·Descripció: Aixó es un dels passadisos de l'intitut que vaig utilitzar per pràcticar la perspectiva cónica.
El passadís no es massa llarg i al final té una finestra i una porta  a la seva esquerra, a la dreta te un taquiller més o menys a la meitat i un radiador i un quadre a mida que s'aprora cap endavant.



Per començar vaig escollir el passadís que més em va agradar i em vaig asseure al terra. Un cop asseguda i acomodada amb tots els estris necessaris vaig començar a buscar el punt de fuga per marcar-lo al paper.
El següent que vaig fer va ser un requadre que coincideixi amb la paret de fons del passadís i les 4 línees de les parets. Per acabar vaig anar dibuixant els objectes i elements ( com la finestra, la porta, el taquiller...) tot mirant que foguessin bé.


La perspectiva cònica és un sistema de representació gràfic basat en la projecció d'un cos tridimensional sobre un pla auxiliats en rectes projectants que passen per un punt. El resultat s'aproxima a la visió obtinguda si l'ull estigués situat en aquest punt.
Filippo Brunelleschi va ser el primer que formula les lleis de la perspectiva cònica, mostrant en els seus dibuixos les construccions en planta i alçat, indicant les línies de fuga.

dijous, 3 de febrer del 2011

Exercici 3: DIBUIX DESCRIPTIU


·Descpripció: Planta ficada en un test sobre una taula amb un foco que l'hi donava una llum adicional per treure-li millor els clarobscurs.



Aquí tothom vam seure en el nostre pupitre i vam posar el test a una taula en mig de la classe.
Vaig començar per situar la planta més a o menys al mig del paper agafat les seves mides d’altura i amplada i situant-lo sobre la taula.
Un cop fet això vaig començar a donar-li forma al test deixant la planta per desprès ja que es més complexa. Quan ja tenim ben definit el test comencem amb el tronc i seguidament passem a les fulles, aquí vaig tenir que anar amb molt de compte i precisió ja que al ser un dibuix descriptiu te que ser el més semblant possible a la figura real que estem dibuixant.(Aquí vam tenir un problema i es que en fer el dibuix en varis dias i l’objecte ser una planta, aquesta va començar a fer la fotosíntesi i canviar de forma i florir, però ens vam sortir com vam poder i fins i tot al final els dibuixos feien fila). Per això hi ha que tenir compte de l’objecte que escollim o el que dibuixem i en quin temps el fem ja que a tots ens afecta aquest factor. Per acabar ja el dibuix l’hi vaig aplicar la tècnica del clarobscur.

DEFINICIÓ: